Hannah Arendt i la banalitat del mal. Reflexions projecte ‘contextos banals en tèxtil’

En la reproducción de la obra de arte, incluso en la más perfeccionada, siempre falta un factor: su “hic et nunc”, su existencia única en el lugar en que se encuentra. Su historia se manifestaba sobre esta existencia única.[…] El “hit et nunc” del original constituye el contenido de la noción de autenticidad, y sobre ésta última se apoya la representación de una tradición que ha transmitido hasta nuestros días ese objeto como auténtico a si mismo[1]

Amb aquesta cita de Walter Benjamin extreta de la seva obra :  «la obra de arte en la era de su reproducción técnica» és planteja un dels eixos d’aquest projecte.

Principalment en la valoració de la pèrdua de l’aura d’una imatge que ha estat reproduïda en sèrie. Aquesta idea la trasllado en aquest projecte a una imatge presa, en principi amb intencions documentals, i així la idea de l’aura de l’obra d’art seria equivalent a l’expressió de la vivència autèntica de l’escena reproduïda.

Les imatges d’aquest projecte provenen d’un documental, que a la vegada obté les seves imatges d’un arxiu audiovisual històric. Han passat d’una materialització volumètrica real del moment precís del seu esdeveniment, el “hic et nunc” de l’aura de Benjamin, a estadis de dues dimensions amb qualitats informatives i documentals, després en exposicions d’història i més tard reaprofitat per un seguit de «patches» tèxtils per un treball acadèmic. El hic et nunc de la imatge no és rastrejable en el moment en que hem obtingut un producte reproduït en sèrie. Per a Benjamin, això suposa la pèrdua de l’autenticitat:

La autenticidad de una cosa integra todo lo que esta implica de transmisible debido a su origen, tanto su duración material como su testimonio histórico. este testimonio, basado en la materialidad, es puesto en tela de juicio por la reproducción, de la que toda materialidad se ha retirado.[2]

I en el cas d’una vivència real encara és més desesperant aquesta separació, doncs només podem confiar en la seva autenticitat si confiem per exemple, en l’autor que va enregistrar les imatges reals ( que en aquest cas ni tant sols conec ) i en els relats de la vivència als camps d’extermini de la segona guerra mundial ( que resulta ser un testimoni oral que descriu les imatges viscudes ) . Aquest recull de dades és vàlid, però no suficient, inevitablement la imatge ha estat extreta del seu significat original i ha cedit a la voluntat del reproductor. Tot el mal que en aquestes imatges és conté, doncs són imatges de desgracia i a la vegada d’absurditat de vivències de la segona guerra mundial, en especial d’imatges de l’Holocaust Nazi, queda reduït, manipulat i transformat per les premisses del present.  La seva reproducció amb objectius diferents, es de per si, una manera d’extreure tot el valor històric i documental que en ella es contenia, i deixar-la tan sols, amb el valor estètic, el valor de la contemplació estètica, però res més.

Per a aquest projecte, aquesta acció suposa la banalització total i final de les imatges usades. No poden expressar més del seu origen doncs es desvirtuen en la seva reproducció i en la eliminació de detalls en la imatge per a la comprensió completa del seu valor original.

L’estetització del mal, també comentada per Benjamin al seu text, on cita un discurs de Marinetti, un artista del grup dels futuristes, s’expressen qüestions com la següent:

 “La guerra es bella porque inagura el sueño de la metalización del cuerpo humano. La guerra es bella , porque enriquece un prado florido con las flameantes orquídeas de las ametralladoras. La guerra es bella porque reúne en en una sinfonía los disparos de fusil […] ¡Poetas y artistas del Futurismo, recordad estos principios de una estética de la guerra, para que ellos os iluminen vuestra lucha por una poesía y una plástica nuevas!” [3]

Tot i que aquesta cita de Marinetti, pot sonar estranya i fins i tot sinistra, denota la desgraciada voluntat dels humans en trobar un valor estètic al mal i la guerra. Seguidament com afirma Bozal en un to més curós a “Imágenes de la violencia en el arte contemporáneo”:

“La violencia es tema que el arte contemporáneo aborda en numerosas ocasiones y con lenguaje y modalidades diferentes. Nada tiene de particular, es un rasgo de la sociedad contemporánea, una lacra del mundo que llamamos moderno. Las manifestaciones artísticas se mueven en un horizonte que algunos calificarían de ambiguo: denuncian la violencia, pero también la estetizan y la convierten en espectáculo”.[4]

El que provoca utilitzar imatges amb tanta càrrega històrica i simbòlica convertint-les en teixit, i en “costumització” tèxtil, es una forma d’estetitzar-les profundament. En aquest projecte aquestes imatges del “mal” són un objecte estètic, que dialoga amb la peça de vestir i amb els elements tèxtils.

En realitat, no estic provocant una situació aliena dels temps presents. Actualment, moltes de les imatges que rebem, que veiem i usem resulten imatges estètiques que en el context present, ens serveixen com recursos visuals per a altres fins molt més superficials.

Aquesta normalització de certes imatges, reproduïdes i descontextualitzades es el que comporta la banalització d’aquest mal. La irreflexió davant aquestes imatges, i la seva reutilització estètica.

Hannah Arendt al seu llibre «Eichmann en Jerusalem», acusava a la mes profunda banalització de les accions malvades, doncs afirmava haver observat superficialitat en la realització d’aquells actes atroços de la 2na GM i no una consciència de responsabilitat en el moment en que es produïen aquests fets .

Aquesta qüestió venia donada, segons Arendt, per la falta de reflexió i per la submissió a la norma moral general i el compliment de les ordres.

El mal com a objecte que pot ser estetitzat i que, arribat al punt d’haver-se despullat de tota la seva càrrega original, és incapaç de reflexionar en si mateix i al voltant del que és.

Així, totes les imatges seleccionades d’aquest projecte, es mesclen en el pla del teixit, la repetició  i la pèrdua de detalls per a la seva comprensió. Per aquesta raó les imatges no són comprensibles a simple vista, sinó que en la majoria, necessiten certa explicació per a poder ser col·locades en un imaginari visual concret.

Vull finalitzar amb les afirmacions anteriors, però recolzant-me a una afirmació de Sissi Cano que, en el seu assaig reflexionant sobre les teories de Hannah Arendt afirma:

Y es que por falta de reflexión las personas pueden ser fácilmente manipulables por cualquier concepto frívolo de lo bueno y de lo malo; banalidad que no minimiza la crueldad de sus efectos. [5]

Vull determinar que aquest projecte només suposa un inici d’unes idees que es volen desenvolupar en un futur. Per falta de temps, i potser de dedicació, aquest projecte s’ha quedat en el punt que presento. Sóc conscient que el tema teòric que obre és molt major a la formalització aconseguida, i que només he pogut apropar-me una mica a la materialització que aprofundeixi de veritat en una qüestió tant complexa com ho pot ser les imatges del “mal” en l’imaginari social dels temps contemporanis i la seva utilització en els mitjans de comunicació i l’estètica moderna. 

Per altra banda, pel que fa a les qüestions practiques, estic satisfeta d’haver pogut realitzar vàries imatges amb el teler de Jacquard, m’he esforçat per aconseguir el màxim de material, però algunes limitacions tècniques m’han permès resultats menors dels que m’hagués agradat certament. A banda dels treballs amb teler, i de les reproduccions manuals a partir de brodat, vull destacar també la revifada produïda en els retrats dels autors i filòsofs tèxtils. A mitjans del projecte aquests produccions queden apartades, però més avançat el treball recobren força i es presenten també com a part del projecte final. Aquests retrats, tot i que no aporten contingut a la idea del mal extret del seu context i usat com a valor estètic, si que reforcen les idees de la reproducció d’imatges, que, despullades del seu origen real ( fotografies dels autors escollits ) perden el context i poden ser emprades en una multitud de funcions diferents. Per aquesta raó, aquests retrats han estat complementats amb cites bordades totalment descontextualitzades en el suport tèxtil dels propis pensadors representats, que en el seu conjunt, es presenten com peces estètiques amb un to molt “pamfletari” doncs desapareixen, a voluntat, les capes de complexitat dels pensadors i els contextos d’aquestes cites.


[1] pg59. BENJAMIN, Walter. ( 2013 ) La obra de arte en la era de su reproducción mecánica. 1 ed. Buenos Aires: Amorrortu.

[2] pg. 60 BENJAMIN, Walter. ( 2013 ) La obra de arte en la era de su reproducción mecánica. 1 ed. Buenos Aires: Amorrortu.

[3]  Pp. 103-104 BENJAMIN, Walter. ( 2013 ) La obra de arte en la era de su reproducción mecánica. 1 ed. Buenos Aires: Amorrortu.

[4]  Pg. 5 BOZAL, Valeriano. (2006). Proyecto de Investigación I+D La violencia y el mal en el arte y la cultura contemporánea. Representaciones y conceptos. a Bozal, V. (editor). Machado Libros.

[5] Pp.102. CANO CABILDO, Sissi. El sentido Arendtiano de la Banalidad del Mal. Horizonte, Belo Horizonte, v. 3, n. 5, p. 101-130, 2o sem. 2004. [EN LÍNEA] México. URL: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4740593.pdf [Consultat el 22 de desembre de 2019]

Bibliografía

BENJAMIN, Walter. ( 2013 ) La obra de arte en la era de su reproducción mecánica. 1 ed. Buenos Aires: Amorrortu.

BOZAL, Valeriano. (2006). Proyecto de Investigación I+D La violencia y el mal en el arte y la cultura contemporánea. Representaciones y conceptos. a Bozal, V. (editor). Machado Libros.

CANO CABILDO, Sissi. El sentido Arendtiano de la Banalidad del Mal. Horizonte, Belo Horizonte, v. 3, n. 5, p. 101-130, 2o sem. 2004. [EN LÍNEA] México. URL: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4740593.pdf

TORRES ROMAY, Emma El tratamiento de la imagen en los atentados del 11-M Terrorismo y violencia en la prensa Revista Latina de Comunicación Social, vol. 9, núm. 61, enero-diciembre, 2006, [EN LÍNIA] Laboratorio de Tecnologías de la Información y Nuevos Análisis de Comunicación Social Canarias, España. URL: https://www.redalyc.org/pdf/819/81996103.pdf [consultat 22 de Desembre de 2019

USHPIZ, Ada. (2015) Vita activa: el espíritu de Hannah Arendt. [Documental]

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *