Psicologia Social i el càncer

haize&kila
Kila recolzant al seu company Haize

Ironies de la vida potser, aquesta darrera setmana han diagnosticat de càncer a la meva inseparable mascota. És interessant observar com ha estat la interacció amb aquesta vivència a partir de les tres tipologies que proposa la psicologia social.

En la meva opinió, la Psicologia social psicològica ( PSP ) i la Psicologia Social Sociològica ( PSS ),  ofereixen una perspectiva limitada del que comporta la vivència del càncer actualment. Optar per la mirada de la psicologia social construccionista( PSC ), permet comprendre que l’èmfasi no es diposita en la interpretació psicològica de l’individu davant l’experiència ( PSP ), ni tampoc en l’observació de característiques psicològiques que universalitzen la vivència del càncer com a procés social ( PSS ), sinó que la vivència del càncer ho engloba tot, i per tant, la PSC reuneix aspectes de la PSP i la PSS, però es centra en les formes de la interacció entre processos psicològics i processos socials. Aquella en que el nucli de l’acció humana deixa d’ubicar-se dins de la ment per a situar-se en l’estructura i el procés d’intercanvi humà. ( Ibáñez, 2016, p. 28 ). 

La psicologia social construccionista reuniria els aspectes més importants de l’interaccionisme simbòlic, habitual en la PSS, conjuntament amb l’adhesió dels processos psicològics singulars del malalt amb els determinants socioeconòmics i culturals que l’interpel·len. Establint en aquesta interacció, les premisses per a construir una narrativa acurada dels processos socials i psicològics per als que es transita al ser malalt de càncer.

Vull destacar les possibilitats a les que apunta la dualitat estructural ( citant a Giddens ( Ibañez, 2016, p.29 ) per a aprofitar-se de la dependència entre marc social i activitats individuals per a reconfigurar la vivència del càncer, modificant així tant les respostes psicològiques com les construccions socials derivades de la malaltia. 

En una entrevista, Évole respon a Donés ( 2021 ) dues frases que denoten una construcció social preestablerta entorn al càncer: El tabú lo tenemos más nosotros que tú ahora. El cáncer nos da miedo. Un dia es rep la noticia d’un tumor maligne, i sents por.  La situació demana amb emergència interpretació mitjançant tots els recursos psicològics i socials dels que es disposa. Es lidia amb un bombardeig d’idees aterradores que afecten directament a l’experiència. Amb aquesta venen doncs integrades, un seguit d’interaccions socials complexes en les quals es troben prejudicis, preconfiguracions i expectatives que s’han anat consolidant socialment entorn a un tema. Així, els determinants culturals juguen un paper trascendental en la interpretació d’aquesta vivència.

També són determinants les convencions lingüístiques en expressions com «no hi ha gaire a fer» o «es podrà rehabilitar»; Respostes oposades, fruit de configuracions socials a temàtiques sovint desconegudes, ,construïdes majoritàriament des d’una perspectiva optimista originada a l’àmbit público-social ( com els mitjans de comunicació).

Així,  missatges com els de Donés o Capdevila, ofereixen testimonis d’experiències significatives que articulen les bases del relat social, normalitzant la vivència del càncer. Aquestes perspectives s’erigeixen com universals, però no corresponen a la vivència real dels individus. Són contribucions sesgades per unes condicions socioeconòmiques molt concretes en els relators. S’ha de valorar la dimensió subjectiva de la realitat del malalt, que juga un paper predominant en l’encarament de la vivència. 

Bibliografia:

Capdevila, C. (2015) Fa de mal dir que tens cancer. https://www.ara.cat/opinio/mal-dir-que-tens-cancer-carles-capdevila_129_1757847.html

Eso que tú me das (2021). Redacción Barcelona: La Vanguardia https://www.lavanguardia.com/television/20210222/6257578/pau-dones-eso-que-tu-me-das-documental-jordi-evole-vida-muerte-cancer-la-sexta.html

Ibáñez García, T. (2016). El com i el perquè de la psicologia social [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *