Contextos Banals tèxtils ( Hannah Arendt y la banalidad del mal )

Projecte d’Arts aplicades que busca hibridar tècniques tèxtils (brodat i teler de Jacquard) amb material d’arxiu. En el marc teòric gira entorn de reflexions al voltant dels mitjans de comunicació, l’herència de certs discursos històrics i la superficialitat com a caracterítica del ser humà.

PUNT DE PARTIDA

El meu objectiu transversal ha estat el d’aconseguir costumitzar prendes de vestir sense dependre dels recursos més habituals, ni tampoc de tècniques industrials. Amb aquest argument, descarto tècniques com la serigrafia o l’estampació en vinil, doncs penso que en certa manera, es pre-dissenya l’element de customització i aquest fet, disminueix uns factors que busco emfatitzar en el que concevo com a customització per a aquest projecte: el caràcter expressiu i espontani.

CONCEPTE / IDEES PRINCIPALS

A partir d’entendre la customització tèxtil com una acció singular d’autoexpressió ( que entenc, pot ser molt complexa ), vull jugar en aquest projecte amb la dicotomia que sorgeix de la darrera afirmació: La cerca de profunditat en una acció superficial.

L’acció de costumitzar-se és, per si mateixa, superficial. I no pot ser d’una altra manera doncs troba els seus límits en la prenda tèxtil, i aquesta és vestida sobre un cos, la prenda és una pell externa i visible, que resulta superficial per definició.

A partir de la recerca teòrica, aquesta premisa troba una relació directa amb el concepte de la banalitat del mal de Hannah Arendt. L’autora defineix “el mal” més greu, cruel i complexe, amb, precisament, la seva antítesis: la superficialitat.

Em resulta interessant en aquest projecte, vincular ambdues perspectives. Doncs les idees de Hannah Arendt poden ser traslladades a la actualitat en les formes en que processem la informació i les imatges “del mal” que ens envolten.

Actualment, la nostra societat, sobrepassada de contingut visual al seu entorn, s’adapta tot obviant i normalitzant imatges crues de dolor i violència.

Sobreestimant-ne els significats, els origens, tota aquella informació que posibilitaria una reflexió del context de la imatge. Dins de la saturació visual i d’informació, la capacitat de reflexionar relenteix alguns processos de consum quotidià, i per tant, no és una qualitat que s’aprecii en gaires àrees de la vida pública.

A mi m’interessa reflexionar sobre aquestes imatges. Com una imatge, extreta del seu context, pot quedar despullada de significat i ser resignificada en un altre espai.

Avui en dia passem de pàgina, des de l’imatge d’un mort passem a l’anunci nadalenc de torn. La digerim com una imatge crua més i passem pàgina. I comencen a passar desapercebudes, a ser normalitzades, a acostumar-nos a veure horror. Fins i tot a voler vestir-lo, doncs fins i tot aquest, pot contenir una estètica: una estètica del mal.

Podriem dur estampades, cosides o dibuixades les imatges més dures a la nostra roba comprada a Inditex, i tant podria ser que ens agradi aquesta estètica, com pot ser que ni siguem conscients de la cruesa continguda a la imatge que vestim.

L’imatge,al ser extreta del seu context després d’haver estat registrada, perd la profunditat i/o complexitat narrativa que la conformava.

PAUTES I PROCÉS

És a partir de recollir unes imatges d’arxiu d’un documental de Hannah Arendt, Vita activa, que trobo les imatges que vull fer servir per a experimentar la desconextualització de la imatge, i la banalització d’aquestes en una prenda tèxtil.

Les imatges recollides parlen de la banalitat en el concepte d’Arendt i l’objectiu es presentar-les en prendes tèxtils, com a elements de costumització.

L’objectiu principal no és l’evidència de la imatge, sinó ser capaç d’integrar-les en el tèxtil, tot obtenint imatges que no són clares a primera vista. La necessitat de “profunditzar” del que mira és clau per a entendre-les.

Per aquesta raó, la oportunitat de realitzar-les amb un teler de Jacquard és única i inmillorable. Amb aquest recurs, puc obtenir imatges amb interès i bellesa estètica, ideals per a col·locar en prendes tèxtils, però que, en la seva naturalesa teixida, la comprensió de la imatge és difícil i s’ha de pendre distància. Els fils entrellaçats fan difícil la interpretació instantània de la imatge, per tant exigeixen certa reflexió o major distància per a entendre-les.

Per altra banda, sóc conscient que la via del Jacquard m’agrada, però que no pot esdevenir la única, aquest projecte vol desenvolupar altres formes d’arribar a les mateixes idees amb mètodes més manuals. Així doncs, principalment s’han fet altres proves en paral·lel a la tècnica del Jaquard:

  • La producció de les imatges a partir de brodats parcials. I dic parcials perquè la voluntat no és aconseguir una rèplica de la imatge, sinó destacar-ne els elements més importants per a la seva comprensió bàsica. A partir d’aquí, permetre la reflexió del contingut que s’omet, o de l’escena que es deixa veure en la imatge.
  • La construcció a partir de retalls tèxtils ( de feltre, principalment ) d’aquestes imatges per capes. La voluntat és trobar l’equilibri entre la bellesa estètica de la costumització amb la duresa de la imatge representada per a obtenir altra vegada, imatges que no revelen la seva profunditat de primeres, sinó que necessiten certa dedicació per a ser valorades.

Conclusions extretes del projecte ( en català ): http://www.lamartirio.es/2021/04/20/hannah-arendt-i-la-banalitat-del-mal-reflexions-projecte-contextos-banals-en-textil/

Imatges context: https://www.salon.io/martirio/_el-mal-y-los-medios-_the-evil-and-the-media

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *